Edgar Morin:

" Kleist tenia molta raó : " El saber no ens torna ni millors ni més feliços".Però l'educació pot ajudar a ser millor i, si no feliços, ensenyar-nos a assumir la part prosaica i viure la part poètica de les nostres vides ".

domingo, 29 de julio de 2012

“No garabateo mamá, estoy aprendiendo a escribir”

Li diguem a un nin que ens faci un dibuix i després que ens escrigui el que ha dibuixat. Acaba el dibuix i l’escrit i veiem això:




Pensem: ha fet un gargot. Aquí, el nen hauria de respondre: Mamà no és un simple gargot, estic aprenent a escriure. 

Amb l’assignatura de la Llengua a l’Aula d’Infantil: del Plaer de la Lectura al Joc de l’Escriptura vaig descobrir un nou món desconegut per moltes persones: existeixen diverses fases en l’escriptura i el nen, es pot trobar en una fase o altra, sense dependre de l’edat que tingui

Un nen de tres anys pot escriure casi igual que un nen de sis, tot depèn de com l’estimulem cap a l’escriptura i així també, cap a la lectura.
Em va sorprendre quan vaig conèixer el mètode d’aprenentatge del constructivisme, ja que és totalment oposat al que ens han ensenyat tradicionalment. És un nou concepte del qual jo hi estic totalment d’acord. No m’oblido del mètode tradicional, ja que per estimular la memòria el trobo molt correcte, però els infants necessiten més, necessiten el constructivisme.
Doncs bé, amb ell es basa aquest nova manera d’ensenyar als infants a escriure i llegir. No es tracta de “la letra con sangre entra. Es tracta de donar-los l’espai i temps suficients per aprendre per ells mateixos, amb l’ajuda dels adults com a guies, d’aprendre aquestes dues disciplines.

Abans, l’escriptura era ensenyada amb quaderns de cal•ligrafia que poc feia d’ensenyar-nos el vertader significat de les paraules que anàvem escrivim en ell. L’aspecte positiu que tenia era la millora de la motricitat. Amb el constructivista, i amb l’aprenentatge de l’existència de diferents etapes de l’escriptura, que van de menor coneixement sobre ella a major (l’etapa alfabètica és la darrera on, tots ens trobem), i l’aprenentatge de com fomentar que un nin passi d’una etapa a una altra per mitjà de distintes estratègies, sabem com aconseguir que l’infant aprengui el significat de les paraules, del que escriu, per ell tot sol. 


Tot això nou, ho vam aprendre gràcies, sobretot, a unes pràctiques d’escriptura que vam haver de fer a un infant. Jo vaig triar fer-li al meu nebot de 5 anys. Us diré que es troba molt a finals de la fase sil•làbica. Us deixo una part de la meva pràctica que em va parèixer molt graciosa:




A més a més, aquesta assignatura em va ajudar a perfeccionar la meva ortografia en la llengua castellana (ja que s’impartia en castellà), així com també, em va aportar nous coneixements sobre l’aprenentatge amb ordinadors. Aquí us deixo una ressenya que vaig haver de fer sobre un article que parlava sobre aquest tema:

RESEÑAS




Així és com d’una assignatura he descobert un nou món ple d’informació i màgic centrat amb l’escriptura i lectura dels infants que per a la meva futura docència té molta influència.

No importa la quantitat, sinó la qualitat.

Arribes a aquesta carrera amb una concepció d’infant, per així dir-ho, superficial.

M’explico: el que veus pel carrer, el que et diuen els teus familiars, l’observació del mode d’educar als fills que tenen les diferents famílies,... tot et fa tenir una concepció d’infant com a un ésser passiu, que no té ni dret ni vot ni torn de paraula.
Això sí, amb això no vull dir que no el cuidis, no el mimis, en definitiva que no l’estimis. Sí, si que tota aquesta gent s’estima als petitets, però no arriben a conèixer, realment, el que significa ser infant.

I aquí, és on, al començament del primer curs d’aquest grau, amb l’assignatura de Pensament i Contextos Educatius a la Primera Infància, i al final, amb la de Models Educatius en la Primera Infància, he obert els ulls. Sobretot, amb la darrera. Aquesta assignatura ens va fer veure que l’infant, no per ser-ho, no pot expressar-se lliurement. És un ser viu que s’ha de desenvolupar igual que nosaltres, no una mena de ninot que ha d’estar sotmès als adults. Com diu Tonucci: "L’infant té dret a ser escoltat". 

Un infant aprèn experimentant i si nosaltres no li donem l’oportunitat de fer-ho, no es desenvoluparà com cal. Aquí està l’error de molta gent. Prohibim als infants embrutar-se, no tenim temps per a què juguin amb nosaltres, ni tan sols escoltem quan ens demanen alguna cosa. Simplement ens dediquen a fer amb ells, el que ens convé a nosaltres, però no a ells. Això és una falta molt greu que gràcies a aquesta assignatura m’he pogut adonar. 

Tot això i més ho he aprés mitjançant vídeos d’infants que ens posaven a classe, llibres (destacant sobretot el de Lòczy, escoltar els infants de Judit Falk i, el de Quan els infants diuen prou! de Tonucci).
De fet, d’aquest darrer llibre, m’agradaria destacar unes frases que m’han agradat molt, que no tan sols m’han fet reflexionar sobre els infants, sinó també sobre la vida. 
Frases:
 -Ser més infantil vol dir aprendre a entendre els infants més enllà de l’aparent simplicitat d’allò que diuen, perquè qui diu coses senzilles gairebé sempre diu coses importants. 

-Totes les persones gran han començat essent nens. (Però n’hi ha poques que se’n recordin). [Frase que surt al llibre però que es de Antoine de Saint-Exupéry (2001) al llibre d’El Petit Princep]. 

-Protegir als infants, però al mateix temps hem d’ensenyar-los a ser lliures. 

-Doncs els diria que la tristesa no se’n va mai més, que es converteix en una segona pell i que llavors aprenem a conviure-hi i a estimar-la. Per què estimar-la? Doncs perquè et fa, és forta, més empàtica. Et dóna la capacitat d’entrar en contacte amb allò que té l’essencial la vida.

-No sé que fer tot sol perquè mai estic sol. 

-L’infant de veritat, el d’avui, el neguem contínuament. És inexistent, transparent.

Us han agradat? A jo molt. 

Altra treball que vam fer (un que durem a terme durant la nostra carrera i que ja hem anat desenvolupant en tres assignatures diferents: Models educatius en la primera infància, Pensament i contextos a la primera infància i, Sociologia, Convivència i Educació) consisteix en analitzar un servei que tenim a la nostra illa. El meu grup va optar per fer-ho de Piruleto Park. Aquest treball tant complex ens ha servit per adonar-nos de com està la situació i l’entorn dels infants. Del servei hem pogut analitzar els avantatges i desavantatges que a continuació podreu observar en aquest vídeo: 

Conclusions i reflexions finals on PhotoPeach
 


Bé, doncs amb totes aquestes feines vaig consolidar més el meu aprenentatge i gràcies a les assignatures abans esmentades, vaig reflexionar sobre l’imatge de l’infància: com és i com hauria de ser. Acabo amb una petita conclusió sobre aquesta imatge que vaig fer amb el meu grup a l’assignatura de Pensaments i Contextos a la primera infància.

 

miércoles, 16 de mayo de 2012

Assignment 2

Hello!

Today, I will hang on my blog a assignment that consist in do a video which talk about technology.

I hope you like it.




See you soon!


miércoles, 9 de mayo de 2012

Assignment 1

Hi people!


I do long time that i don't write anything in the blog. But now I return, for write in english because I need for my class english.  



My first post in english is a writing about because I decided to become a teacher.
I hope you like.


Thanks for your attention.


Photo: http://www.flickr.com/photos/27282406@N03/4134661728/sizes/m/in/photostream/




This is the writing:


"  My name is Carolina Moreno and I was born in Formentera in 1992.

I studied at Mestre Lluís Andreu school and later, at the high school Marc Ferrer.

Afterwards, I decided to study Infantile Education at the University of the Balearic Islands.
For this reason, I live in Ibiza now.

I decided to become a teacher when my two nephews were born. In addition, my sister, worked, for ages, in an Infantile School, and she transmitted to me her passion for sonall children. She had two sons and I always play with them and also, I look after them.

In my opinion, it is very beautiful if you can observe students how pupils change their world. "


Too, there is an audio:



Ir a descargar

sábado, 21 de enero de 2012

Reflexió final...

*Recorda: reproduir no té valor , el valor el té qui no segueix la reproducció.*


Després d’estar un temps sense fer cap entrada, ja tocava fer-ne una!
L’entrada d’avui serà la darrera, al menys, d’aquest semestre, per aquest motiu serà una mica especial i la dedicarem a fer una reflexió.

Primer, fem una petita ullada cap enrere, cap a la meva primera entrada:

Creieu que he evolucionat?

Al començament del curs, considerava que el model d’escola estava bé, vull dir , no pensava en altre model,no pensava que pogués canviar. Ara, el que penso és tot el contrari, hi ha que canviar aquest concepte, em d’aconseguir la transformació educacional. 
No volem copies, volem ments.

M’havien ensenyat a estudiar tan sols del típic llibre de text, les classes eren també les típiques(mestre explica el que hi ha al llibre i alumnes escolten i callen) i  les TICS quedaven molt en segon pla, tan sols s’utilitzaven a classe d’informàtica.
Seguíem amb el model antic amb la finalitat d’instruir,reproduir el coneixement i ser autoritari.

Als nostres dies, aquest model,molt poc a poc, es va abandonant,però són encara moltes les escoles que viuen endinsades en un món que ja no és el real, sinó que és un món molt endarrerit. Això, perjudica greument l’evolució dels alumnes, la millora de l’educació i, en definitiva , la millora del país , ja que som els joves els encarregats de crear un món millor.

Per aquest fet, necessitem arribar i fer reaccionar a les diferents escoles que existeixen, necessitem que aquesta educació tradicional canviï.

El que volem és una escola que tingui com a finalitat la formació integral de la persona, que el discent creï el seu aprenentatge i a partir d’aquí, els mestres ser capaços d’ajudar, escoltar i comprendre als nostres alumnes, no em de ser autoritaris.

"Experiencias, personalidad; si nunca hiciésemos nada, no seríamos nadie." (Jenny Carey Mulligan)

Soy el tipo de persona que si no sabe una respuesta le diré que no la sé. Pero le apuesto a que sé cómo encontrar la respuesta, y la encontraré.” (Pel·lícula : The pursuit of happynes)


Per això, quan jo sigui mestra em vull dedicar a aconseguir aquest propòsit, bé , a endinsar a la gent per a que m’ajudi a aconseguir-lo. Poc a poc, amb l’ajuda de pares, mares, mestres,... podem arribar a una millora educativa. Ens portarà anys aconseguir-ho i per obtenir-ho tal i com volem, no es podrà, però al menys algun canviï cap a millor si obtindrem i encara, per petit que sigui, la nostra lluita haurà servit. I  donarà ànims per a què els nostres successors, també la continuïn.  

S'ha d'aconseguir tot el sodoku per obtenir una educació correcta. Això, és el que ens queda per aconseguir,actualment tan sols tenim feta una línea.
Foto de : http://www.flickr.com/photos/yourdoku/5361121757/sizes/m/in/photostream/


He fet molta incidència al llarg de les meves entrades sobre les TICS en l’educació,però ho he fet perquè molts mestres encara no veuen lo important que són. Jo mateixa, parlant de la meva experiència, he après molt d’elles. Abans, les solia utilitzar com a relació social i per cercar informació, però tan sols en les webs més bàsiques. Per a compartir objectes, per exemple, no les solia utilitzar quasi. Així que puc dir, que d’elles també he aprés moltíssim. A més, cal dir que la construcció d’un portafoli electrònic ha set de gran ajuda per a ser constant amb el treball, per a assolir els coneixements adquirits a classe i poder mostrar-los.
D’aquest mode, les TICS m’han aportat una amplia informació, creativitat i ajuda. I a partir d’ara seran de gran ús per al meu dia a dia en tots els aspectes, i una eina fonamental en el meu proper futur com a mestra d’educació infantil modernitzada.


 A continuació us deixo dues pàgines on hi ha reflexions que estan prou bé :



Per a finalitzar i fent, més ús d’aquesta tecnologia us deixo...: primer, amb el mapa conceptual que vam fer a l’inici de curs , després,amb el últim mapa i per finalitzar, un vídeo fet per mi i les meves companyes : Ana Pérez, Arantxa Yern , Alicia Costa i Eva Maria.
Parlant d’elles, aprofito per dir que, amb mestres(i companyes) com elles, els futurs alumnes estaran molt agust i aprendran molt, ja que són estupendes i han set unes molt bones alumnes durant tot el semestre.


Mapa Conceptual principi de curs

Mapa Conceptual final de curs









I com a últim de l'entrada deixo aquest vídeo grabat a la meva illa :