Com ho feim per aprendre?

Alguna vegada us heu fet aquesta pregunta?


Crec que poques vegades i segur que quan us l'heu feta no heu trobat cap resposta clara i vàlida.
Jo de fet, mai m'he l'he plantejada,però aquesta setmana amb el nou tema que hem començat,que justament tracta de com aprenem(competències bàsiques), he començat a pensar-hi amb atenció.


Comencem pel principi, que volem dir amb competències bàsiques?
Volem dir com aprenem les persones i de quina manera feim servir el que aprenem.


Per ser competent,l'aprenentatge ha de ser significatiu,és a dir, a més d'implicar memorització, ha de ser possible aplicar-la a les diferents situacions de la vida quotidiana.Vull dir, hem de saber comprendre e interpretar el coneixement que aprenem i aplicar-lo quan ens sigui necessari.


L'aprenentatge per ser significatiu ha de partir d'una sèrie de condicions :


-Esquemes de coneixement i coneixement previs :
Aquest esquemes són representacions que tenim sobre el que coneixem.Des de que naixem partim d'uns esquemes previs que al llarg de la nostra vida els esquemes es comproven,es modifiquen,es fan més complexos i es creen de nous a partir dels que ja tenim.


-Vinculació profunda entre els coneixements previs i els nous :
Quan som capaços d'analitzar,fer una explicació,donar-li sentit,relacionar i treure conclusions a la informació.


-Nivell de desenvolupament :
L'aprenentatge ha d'adequar-se als diferents nens i nenes que hi hagi en una classe ja que no tots/es adquireixen la informació igual de ràpid.A més, trobem intel·ligències múltiples.Un noi pot estar més desenvolupant en la part emocional,altre en la part creativa... Tot és saber-se adaptar al noi.


-Zona de desenvolupament proper :
Fa referència a la distància que hi ha entre el que sé i el que he de saber (Vigoski,1979).

Foto del esquema que vaig copiar ,fet a classe on s'observa perfectament el concepte de desenvolupament proper.

-Disposició per a l'aprenentatge :
Intervenen,a més, altres factors vinculats als sentiments,a les relacions interpersonals i a la socialització de la persona.
Si un nen està trist, el seu aprenentatge serà més costós.


-Significat i funcionalitat dels nous continguts :
L'aprenentatge ha de tenir sentit,ha de ser útil.Em de saber utilitzar la teoria.No ha de ser una material propedèutic, ha de servir per al dia a dia.


-Activitat mental i conflicte cognitiu :
L'alumne ha de ser actiu no passiu, ha de crear,fer,construir,investigar i reflexionar sobre el propi coneixement.Per això s'ha de crear un conflicte cognitiu,és a dir, s'ha de dubtar.L'aprenentatge significa tenir una qüestió per resoldre.


-Actitud favorable,sentit i motivació :
Per aprendre ha d'haver una actitud favorable,mostrar interès pel que s'aprèn.A això anomenem motivació intrínseca,és a dir, aprendre per aprendre a aconseguir.


-Autoestima,autoconcepte i expectatives :
Has de veure't bé, has de tenir una bona valoració de tu mateix i unes bones expectatives cap al futur.


-Reflexió sobre el propi aprenentatge.Metacognició :
Em de reflexionar sobre el que em après,quina relació podem fer,aplicar-ho,...




Dit a això, anem a contestar la meva pregunta del títol.Com ho feim per aprendre? Als nostres dies,malgrat algunes escoles,l'aprenentatge continua no sent significatiu,és a dir, es basa en els llibres de les diverses assignatures on el professor llegeix,explica i fa un examen. Es clar que respecte als altres anys això ha canviat molt positivament,però ha de canviar més , no creieu? L'aprenentatge ha de tenir un significat,aprenem per aprendre a posar-ho en pràctica , cert? Doncs ,ha de ser significatiu i per ser-ho ha de partir d'una sèrie de condicions, que són les que expliquen Zabala i Arnau en el llibre 11 ideas clave Cómo aprender y enseñar competencias.


Hi estic totalment d'acord amb totes i cadascuna d'elles.Quan naixem partim d'uns esquemes previs que a mesura que creixem es converteixen en més complexes i ens fa crear un de nous i així contínuament, és com una mena de gat que es mossega la cua,sempre es repeteix.Em de crear un vincle entre els esquemes que tenim i els nous.Un alumne no aprendrà igual que un altre, bé perquè no sigui aquell ensenyament la seva especialitat,bé perquè just aquell tema li costi més de aprendre... pot ser per molt de casos ,però si això passa, si a un nen li costa més el que haurem de fer és ajudar-lo i adaptar-nos a ell,prestar-li més atenció.Per a ajudar al noi ha de partir d'una bona disposició cap a l'aprenentatge, si el nen està trist primer haurem de resoldre la seva tristesa per a poder continuar ensenyant-li. El que ensenyem ha de servir als nens per a que ho puguin utilitzar al llarg de la seva vida, que lis sigui útil per al futur.S'ha de dubtar de tot el que es pugui dubtar.Vull dir que per aprendre em de dubtar i resoldre els dubtes.El caos s'ha d'ordenar i d'aquí es tornarà a formar altre caos que s'haurà d'ordenar.S'ha de tenir una bona actitud , ganes d'estudiar el que aprenem,amb motivació perquè així cream interès i més ganes d'aprendre molt i més coses.
Per aprendre em de partir d'un principi fonamental : l'autoestima,l'autoconcepte i les expectatives, ja que el més important és un mateix.Si no ens estimem,no ens veim bé i no creiem en el nostre èxit , res tindrà sentit, ni tan sols viure.Per últim .però no per això el menys important, em de reflexionar sobre el que em après per assegurar-nos que a sigut un bon aprenentatge,que l'hem après bé i que té utilitat.


Dit tot , puc afirmar que sempre al llarg de la nostra vida estam aprenem i el que em d'aprendre des de ben petits és aprendre a aprendre per aprendre tot el que cal i bé.




Ara, abans d'acabar definitivament la meva entrada, m'agradaria posar un artefacte,una foto i un comentaria sobre l'entrada que acabo de llegir de “El Adarve”.


Començo pel comentari. El títol és : El dromedario no es un camello defectuoso.
Quan he vist el títol m'ha cridat l'atenció l'article. El dromerio no es un camello defectuoso? Es clar que no! És un animal com qualsevol altre, casi igual que el camell,però amb una característica pròpia.Quan he llegit el títol he pensat “oh!,que curiós,anem a continuar llegint”. Al acabar de llegir tot l'article m'he dit “ quina raó té .com ,m'agrada ! I la faula ? Ens mostra totalment el que passa”.Considerem que hi ha un prototip de persona , però qui s'ha inventat això? No som tots persones? Tots pensem ,cert?Doncs ara la pregunta és...perquè hi ha tanta discriminació? La resposta és senzilla ,encara que poc coherent, ens em fixat amb un prototip de persona.I això ha influït molt negativament a l'escola,ja no tan sols per part dels alumnes que han marginat a nens simplement per creure en el “prototip” sinó també per part dels mestres i del sistema educatiu en general.Em basat el famós currículum en el prototip de persona sense adaptar-nos al nivell de desenvolupament de cadascun,sense preocupar-nos de si té o no una bona disposició per a l'aprenentatge, si gaudeix d'una bona autoestima i d'unes bones expectatives.No, d'això no em fet ni cas, no ens em adaptat a l'alumne sinó el contrari, ell a nosaltres.Us pareix això just? Perquè a més quasi tots els mestres defenem que no ha d'existir la discriminació,però... si també discriminen en el moment en que no ens adaptem als alumnes!


Per tant , que cal fer? Doncs , pensar-ho, segur que si llegiu l'article ho entendreu molt bé.Que volem que la formiga s'estimi poc,s'avergonyi i digui que és petiteta perquè està malalta o que digui que ho és perquè és així i que hi ha diversitat?Jo prefereixo el segon i tu?

Anem a aprendre amb motivació!
Foto treta de : http://www.flickr.com/photos/javbonilla/5455300575/sizes/m/in/photostream/

Video :

Setmana del 17 al 23 d’Octubre

Bon dia a tots/es !

Vaig a explicar-vos el que van fer aquesta setmana a l’assignatura.

El primer dia...:

Al principi de la classe vam estar parlant durant una estona sobre la qualificació de la primera entrada del bloc.

Després vam procedir amb l’explicació del tema. Us conto : Vam parlar sobre els *reptes de l’educació.

El primer repte que trobem és de la professionalització del mestre.Actualment el mestre ha perdut professionalització.Ara ha de prendre consciència de la nova tecnologia i de la formació.

Els principals problemes dels mestres són que mostren símbols de resistència,són mestres funcionistes,estan especialitzats en una matèria,el mestre model autista,model nostàlgic i el mestre model basat en la queixa permanent.

 -Com deia Ibermon “Els mestres han de recuperar el control”.

El segon és l’aprenentatge al llarg de la vida.El concepte d’educació més enllà de l’escola.

El que es tracta és de formar molt més a la persona i aconseguir que sigui autònoma.

Com deia Delors  “la función esencial de la educación en el desarrollo continuo de la

persona y las sociedades, no como un remedio milagroso —el «Abrete

Sésamo» de un mundo que ha llegado a la realización de todos estos

ideales— sino como una vía, ciertamente entre otras pero más que

otras, al servicio de un desarrollo humano más armonioso, más

genuino, para hacer retroceder la pobreza, la exclusión, las

incomprensiones, las opresiones, las guerras, etc.”

El tercer repte és l’aprenentatge per competències.Per metodologia.

Aquest repte té molta relació amb la professionalització del docent.Es basa en la formació de les TICs on el mestre també ha d’aprendre a utilitzar-les.

Altres reptes es relacionen amb l’interculturalitat ja que es necessita la intervenció de la diversitat.A més de l’educació ambiental.

Amb els reptes el que es vol aconseguir és una millora de la qualitat .

Aquest dia varem veure un vídeo que a final posaré.Em va agradar bastant ja que explica ( de davant cap enrere ) com una nina des de ben petita on la mestra va ensenyar-li el sistema, això va marcar la seva vida i es reflexa les diferents etapes de la seva vida i com la nena s’ha convertit en astronauta finalment.Això ens mostra com realment influeix l’educació dels mestres en la vida d’un nen.

El segon dia…

Vam continuar amb els reptes de l’educació. Parlarem sobre el criteri de la qualitat( enfocat des de la llei). Les 5 lleis sobre l’educació són :

a)Llei Moyano(1857) : Aquesta va ser la primera llei general d’educació.Era obligatòria l’escolarització dels 6 als 9 anys.

b)LGE(1970) : Va ser molt important ja que va derrocar el sistema educatiu medieval.Aquesta llei creada després de la dictadura franquista va dur l’escolarització obligatòria fins als 14 anys.Hi havia un 75% d’analfabetisme ja que l’educació es basava en escriure i llegir d’un mode molt bàsic.Era de manera instrumental. Després dels 14 anys tenien opció de fer BUP i COU o FP.

c)LOGSE(1990) : S’aconsegueix el 100% d’escolarització ,però ara el que es vol és una millora de la qualitat del sistema educatiu.L’educació obligatòria s’allarga fins als 16 anys.A més, es fonamenta l’escolarització proobligatòria,una secundaria amb altres objectius(tractament diferent del contingut).Es comença a parlar sobre l’ed.especial.

d)LOCE(2002) : La qualitat es entesa com un producte( es torna enrere ).

e)LOE(2006) : Es planteja la ll.estrangera,la integració de la tecnologia educativa,la integració de l’immigració,es comença a entendre que tots necessitem atenció a la diversitat.

El gran problema és el rol del mestre que té importància en la qualitat i el mestre el que fa és basar-se en el llibre de text quan el que ha de ser és un complement.

Per concloure d'aquests dies comentaré que vaig poder observar els canvis en vers de les lleis educatives que s'han produït cap a millor ,però encara s'ha de fer aquesta millora de la qualitat que volien aconseguir perquè pensant-ho bé no sé si avancem o tornem cap enrere... ja que el sistema educatiu no és tan diferent d'abans i ja han passat uns quants anys com per no haver-ho aconseguit.Així que el que ara necessitem no és simplement dir-ho sinó complir amb el que s'ha dit. Hem de posar-ho en practica per a que una vegada de totes aconseguim el que volem, la millora d'un cop per totes de la qualitat del sistema educatiu. LLUITEM TOTS/ES ElS FUTURS MESTRES PER ARRIBAR AL QUE VOLEM! ÀNIM!

Fins altra dia.

Adéu.

Setmana del 10 al 16 d’octubre.

Bona tarda !

Avui us explicaré el que vam fer el dimarts i el divendres a classe de bases didàctiques i disseny curricular.Posaré els dos dies junts degut a que als dos dies varem fer el mateix.

Aquesta setmana a classe vam posar a la pissarra, amb notetes, les distincions que trobem de l’escola d’abans ( la industrialitzada )a l’escola d'ara ( la del coneixement ). Vam fer una divisió i vam posar els trets d’una escola i de l’altra ,per així trobar-ne més visualment les diferències.

 La primera diferència que trobem és en la finalitat. L’escola industrialitzada tenia la finalitat de reproduir l’ informació, en canvi , l’escola del coneixement té com a finalitat la formació integral de la persona. La segona és en el mestre. En l’industrialitza-la hi havia un mestre autoritari i era l’únic que tenia el coneixement i podia transmitir-lo .En canvi, a l’escola del coneixement el mestre el que vol es formar a l’alumne,servir-lo com a guia,fer que sigui el propi alumne qui es construeixi el seu coneixement, fa que el nen tingui més curiositat i pugui treballar en equip. Altra diferència es centra en l’alumne on era passiu , una mena de taula rassa a l’escola d’abans, i ara és ell qui es crea el seu propi aprenentatge.

Els recursos marquen diferència. Abans s’utilitzaven la pissarra,els mapes,els globus terraquis,i el que més cal destacar, el llibre de text ja que marcava una gran desprofessionalització.

Ara,els recursos que s’utilitzen són diversos com les TIC o altre material de qualsevol tipus com els puzzles. També, en els continguts es dóna diferència .Abans havia un tractament de divisió clàssica per assignatures i ara,n’hi ha un tractament globalitzat del contingut.

Pel que fa a l’avaluació, la de l’escola d’abans hi havia un examen escrit final només i el que traguessis era la teva nota final que servia per classificar i a més , per sancionar. Això implicava que l’alumne memoritzés. A l’escola d’ara, l’avaluació és global i continua. És fa una observació de l’alumne, avaluació,autoavaluació i coavaluació.A més, es permet l’ajuda entre uns alumnes i altres.Quant al temps i l’espai, l’escola antiga era en el mateix temps i espai fent la mateixa assignatura, és a dir,havia un espai únic i en un temps feien la mateixa assignatura.A l’escola del nostre futur no hi ha d’haver un espai únic, sinó diversos.Ha d’haver flexibilitat en l’espai i el temps, una coordinació docent.

Cal anomenar altra distinció com és la de respecte a l’activitat.A l’escola de la industrialització existia la llei de les tres unitats : fer tots el mateix,la mateixa habilitat i en el mateix temps i espai.El tipus d’activitat que feien era dirigida,molt estructurada,repetitiva,temporalitzada a priori,poc reflexiva,de reproduir i molt dividida .L’escola del segle XXl ha de rompre aquesta llei. Ha de ser creativa,molt disciplinada,autònoma,molt activa i que construeixi l’alumne el seu coneixement.

Per últim,també anomenem la diferència respecte als agrupaments. Abans eren per edats i sexe.Es feien grans grups i les activitats es feien en gran grup.Ara els agrupaments són flexibles, diferents criteris per a grups.Són grups heterogenis i homogenis i també n’hi ha de petits grups.

I això és tot el que vam donar aquests dies. D’això puc comentar que com podem veure encara hi ha moltes coses a les escoles d’avui en dia per canviar ja que continuen igual que abans, encara que no de forma tan extrema,és a dir, encara ens queda molt de camí per fer ja que el que volem és una educació adequada a tots els avenços ,que poc a poc es van introduint al nostre món.Així que els futurs mestres hem d’aprendre i ensenyar a la resta que s’ha de progressar també educativament,però s’ha de fer poc a poc.
Hem de fer que el nin construeixi el seu coneixement,que aprengui també per si mateix i ajudar-lo a això,hem de formar al alumne com a persona,hem d'ensenyar-lo a respectar, a estimar-se i a valdre’s per si tot sol,hem d’activar la seva curiositat per les coses.Ha d’aprendre a utilitzar les TICS que ara mateix, són fonamentals.Els continguts han d’estar relacionats,s’ha de fer una avaluació continua de l’alumne per veure els seus avanços i poder ajudar-lo,el temps i l’espai han de ser flexibles,hem de ser creatius per facilitar l’aprenentatge i que ells aprenguin també a ser-ho i els agrupaments han de ser diversos ja que això ho faran en el futur,treballar amb diferents persones.

Per concloure m’agradaria afegir una oració que vaig llegir del llibre Va de mestres ja que em va agradar moltíssim.Està escrita per William Shakespeare en el seu llibre anomenat El mercader de Venècia : <<No prenc el món sinó com és[...] un teatre on cada cal que jugui sa seva part[...]>>.Altres oracions que m'han agradat del llibre que he llegit aquests dies anomenat 11 ideas claves de cómo aprender y enseñar competencias d'Antoni Zabala ,són aquestes :
<< El viejo debate entre la función instructiva,académica y profesionalizadora,y la visión educadora de la enseñanza toma en nuestros días un carácter universal, al instaurarse una corriente predominante que entiende que los sistemas educativos deben abrazar el desarrollo integral de las personas>>.
<< La escuela no ha sido pensada para llevar a cabo la formación integral de la persona,es decir,capacitarla para dar respuesta a los problemas cotidioanos que se le van a presentar a lo largo de la vida>>.

Ara us deixo amb un vídeo que vam fer per a un treball de l’assignatura de pensaments i contextos educatius contemporanis.( És la segona part ja que a la primera n’hi ha un petit problema ). A més, aquest vídeo està relacionat amb el que donem ara.

Espero que us agradi !

Ja acabo per avui,

Fins altre dia!

Foto treta de : http://www.flickr.com/photos/judybaxter/2763379089/sizes/m/in/photostream/

Bones a tots/es !

Avui us explicaré que vam fer a la classe de bases didàctiques i disseny curricular la setmana anterior ( del 3 al 9 d'octubre ) :


El dia 4 ens van explicar que era el PLE ( entorn personal d'aprenentatge ) i a continuació vam fer un mapa conceptual on es va explicar que el nostre entorn personal d'aprenentatge (PLE) està format pel món presencial i el món virtual.Al món presencial podem englobar al mestre,la família,els amics,els companys de classe,el bar,l’enciclopèdia,la pissarra i el guix,la llibreta i el bolígraf,els llibres,les revistes,la televisió,la ràdio,els diaris o la música,és a dir, s'engloba tot el que podem tocar amb les mans de forma present.El que s'ha utilitzat des de els inicis de l'educació fins ara.Però també, actualment hem d'incloure al nostre PLE, altre món, el virtual ja que ens obri les portes a molta informació, és un nou concepte molt ampli d'aprenentatge.Aquests el podem dividir en tres branques : una es la de l'accés a l'informació on englobem tot els llocs que ens proporcionen informació com la premsa digital,les bases de dades,els blocs,els diccionaris,youtube,els fòrums,wikipedia,les webs i els cercadors;altra és les de les eines de creació d'informació on se’ns permet crear informació per a altra gent, on trobem programes com maptools,encore,photoshop,word,excel,open oficce,power point o movie maker;i altra és la de les eines de relació amb els demés on n'hi ha tres tipus la de eines de compartir objectes com youtube,les eines de compartir enllaços com els fòrums i les eines de relació social com el facebook,tuenti i messenger.


Pel que fa a aquest dia, el que després es va explicar és com fer les diferents lectures.
També vam reflexionar sobre la següent oració : " mestres del s.XX , escoles del s. XIX i alumnes del s.XXI "(d'en Francesc Ibermon).I a partir d'ella vam parlar de que el que antiaguament es volia era instruir,aquesta era la finalitat,però ara el que cerquem és cercar persones apart d'ensenyar el contingut.
Ens vam preguntar el següent : Pot un mestre del s.XlX treballar en una escola del s.XXl?
Aquesta resposta és clara : No.Posem un exemple per entendre millor aquest no : Pot un metge del s.XlX treballar en un hospital del s.XXl? No,cert? Per què? Perquè ara hi ha més avenços,més cures per a les malalties,malalties noves,... i això és necessari que ho conega, si no ho coneix, no podrà ajudar a curar enfermetats.Això és lògic ,veritat? Doncs encara que molts pensen que no es comparable una professió amb altra,és mentira, perquè és diferent professió,però mateix fet.
Anam d l'escola del XlX , l'escola industrialitzada on la seva finalitat era instruir,on els alumnes havien de reproduir el coneixement,on el mestre era autoritàri i l'únic que tenia el coneixement i on l'alumne era una mena de taula rassa , a l'escola del s.XXl, l'escola del coneixement on la finalitat és la formació integral i l'autoconeixment,autònomament,on el mestre no és autoritàri i ajuda a l'alumne i on aquest últim té uns coneixements previs i pot ensenyar també al mestre.



Hem passat d'un mestre autoritari a un mestre més permissiu,que apart d'ensenyar també aprèn de l'alumne ja que ell té uns coneixements previs i no és una mena de taula rassa com es creia abans.Hem canviat la finalitat d'instruir per la de la formació integral, de l'aprenentatge escolar a l'aprenentatge autònom.


Gràcies a això vaig poder comprendre que en l'educació es necessita més que el món presencial ja que l'informació que ens proporciona actualment amb l'avenç de les tecnologies ens ha quedat curt per a educar-nos.Si la tecnologia avança , l'educació també ha de avançar per així saber utilitzar-la en aquest present i al futur.
I per aconseguir progressar ens hem d'introduir al món virtual on tal sols amb la lectura i un click podem obrir noves portes al saber.
Abans com només teniem el món presencial ens conformavem i teniem prou amb el que teniem (llibres de text, diccionaris,enciclopèdies,...tot el que podiem agafar amb les manas),però ara ha sorgit un nou món que no el podem tocar pròpiament amb les mans, aquest és el món virtual.El que no depen de nosaltres mateixos sinó de les noves tecnologies com són els ordinadors.Com tenim noves tecnologies,tenim noves formes d'accedir a l'informació ja que ens permet obrir moltes més portes que al món presencial.Al món virtual podem obrir tantes portes com vulguem ja que quasi són infinites. A més d'això, també ens proporciona la creació de la informació,fet que en el món presencial és molt difícil, al igual que podem compartir enllaços i objectes i a més ens dóna altre mode de mantenir relacions socials. També ens és més còmode i barat , que això en temps de crisis no ens bé res malament.Encara que el món virtual ens mostri molts d'avantatges, tampoc hi ha que confiar en ell plenament.
Per tant, hi ha que gaudir tant del molt presencial com del virtual , però no hi ha que centrar-se en un només perquè com es sol dir : "tot en excés és dolent". Així que cal treure profit dels dos móns per tenir molta informació,aprofitar-la i gaudir de més sabiduria.


Per últim ,fent referència a aquest tema, m'agradaria nombrar unes quantes oracions tretes del llibre 11 ideas claves, cómo aprender y ensenyar competencias de n’Antoni Zabala.Són del primer capítol i poso les que més m’agraden i hi estic totalment d’acord.

<<Las pruebas y criterios de evaluación de la mayoría de exàmenes y oposiciones propician el caràcter disociado entre teoría y práctica, ya que el alumno memoriza el temario con el fin de desarrollar los conocimientos adquiridos en una prueba,y no para poder aplicarlos>>.

<<La concepción del sistema escolar de caràcter claramente propedéutico y selectivo ha hecho que la escuela se haya reducido a una simple”correa de transmisión”de las necesidades del camino hacia la universidad>>.

<<En ocasiones,aún persiste la concepción de que quien sabe ya sabe hacer y sabe ser>>.( Aquesta és la que més m’agrada’t com a crítica ).

<<Los niveles de exigencia que deben introducirse en la enseñanza son tres: la conversión a competencias de los contenidos tradicionales,básicamente de caràcter académico;la necesidad de formación profesionalizadora,y la decisión de una enseñanza orientada a la formación integral de las personas>>.



Del dia 7 no hi ha molt que contar degut a que no vam fer una classe teòrica sinó més bé pràctica.Ens van ensenyar algunes eines per utilitzar als blocs i alguns blocs d’interès com el de El Adarve( enllaç : http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/ )

Bé no tinc res més que contar.

Fins aviat !

Imatge treta de :
http://www.flickr.com/photos/pedrojimenez/249142977/sizes/m/in/photostream/