Edgar Morin:

" Kleist tenia molta raó : " El saber no ens torna ni millors ni més feliços".Però l'educació pot ajudar a ser millor i, si no feliços, ensenyar-nos a assumir la part prosaica i viure la part poètica de les nostres vides ".

viernes, 25 de noviembre de 2011

Parlem d'avaluació...

“El hoy es cuanto tenemos,
el pasado cuanto tuvimos
y el futuro cuanto tendremos”

Avui començo la meva entrada del bloc amb aquesta oració. El per què? Doncs perquè ja és hora de pensar en el futur educatiu.
L’entrada passada anava centrada en què eren les competències i l’entrada d’avui anirà centrada en com avaluem aquestes competències.
Com l’altre entrada, també em basaré amb el llibre d’en Zabala i Arnau anomenat “11 ideas claves cómo aprender y enseñar competencias”.

Primer definirem la paraula avaluació :

L’avaluació o avaluació educativa és, dins el context educatiu, un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per tal de prendre decisions. Com a activitat que té com una de les seves característiques més visibles el formular un judici de valor, per tal cosa s'utilitzen una sèrie de tècniques de mesura. La finalitat última de l'avaluació és la de ser una ferramenta per a prendre decisions, i aquest motiu és el que li dóna la seva importància. (Extret de Viquipèdia ).


Com ens diu Zabala, saber el coneixement que ha adquirit l’alumne d’una competència és molt complex degut a que s’ha de partir de situacions on ens creïn un problema en situacions reals i disposar dels mitjans d’avaluació necessaris per a cadascun dels components de la competència.


L’avaluació a l’escola s’ha de dirigir no tan sols als resultats de l’alumne sinó també a les activitats que duu a terme el mestre, les experiències de l’alumne i els continguts de l’aprenentatge.


Fins als nostres dies encara ens deixem guiar per l’història de l’ensenyament, pel caràcter selectiu de l’escola. Així, són les proves de selectivitat les que condicionen a la resta, de forma que el que interessa (els continguts que interessen ensenyar) ensenyar és el que cal per superar aquestes proves. A més, aquests continguts s’avaluen com antigament , és a dir, amb el mateix sistema,una prova escrita amb un temps limitat,deixant d’aquesta manera altres aspectes molt importants sense observar.


Tipologies d’avalució (Escamilla, 2009) :


Atenent a la finalitat :


-Diagnòstic : Per saber els coneixements previs que té l’alumne abans d’iniciar el curs i així poder programar les classes adequadament.
-Sumativa : Per saber tot el coneixement que ha adquirit l’alumne al llarg del curs , des de el seu inici fins al resultat final.
-Formativa : Vol orientar la formació de l’alumne a més de regular i poder corregir el seu desenvolupament a l’hora de buscar informació.


Atenent al moment de la seva aplicació :


-Inicial : Coincideix amb l’inici del procés d’aprenentatge.
-Final : Coincideix amb el procés d’aprenentatge acabat per comprovar si s’han obtingut uns objectius.
-Processual : S’observa el funcionament,el desenvolupament d’un objecte al llarg d’un període determinat fixat.


Segons el seu àmbit d’extensió :


-Parcial : Es centra en l’estudi de determinats conceptes.
-Global : Es centra a englobar aspectes importants d’un conjunt .


Segons el grau de relació amb l’avaluador :


-Externa : L’avaluador no participa en el nostre entorn d’aprenentatge .Exemple : PISA
-Interna : L’avaluador participa en el nostre entorn d’aprenentatge. S’inclou l’autoavaluació ( avaluar-me a mi mateix),heteroavaluació (algú avalua la feina d’un altre) i coavaluació ( on hi ha autoavaluació i heteroavaluació).


Segons el criteri de comparació :


-Criterial : Té en compte un criteri predefinit.
-Normativa : La mitjana del grup és el que determina el patró del qual avaluar el nivell de cadascú.
-Inclusiva : Està adaptant el procés d’aprenentatge al nivell de cadascú.


La finalitat de l’avaluació és comprovar si s’han assolit bé les competències bàsiques.L’avaluació és un mitjà per a l’ensenyament.




L’avaluació de competències s’ha de realitzar en el mateix moment en que es planteja una circumstancia que ens exigeixi ser competent( em de partir d’una situació real).
Si volem formar per competències , haurem de fer un exercici de prospecció(pensar amb problemes que al llarg de la vida es poden plantejar als alumnes) i formar-los amb la intenció de que en un futur siguin capaços d’afrontar-los de la millor manera possible.Per aquest motiu, l’objectiu d’avaluar les competències és conèixer si l’alumne és capaç d’aconseguir enfrontar-se a situacions problemàtiques de la vida quotidiana.


Per a ser competents haurem de partir de situacions que puguin assemblar-se a les de la vida del dia a dia.


Com diu en Zabala “ El objetivo debe ser evaluar para ayudar al alumno a que mejore el dominio de una competencia determinada,por lo que es necesario : conocer cuáles son sus dificultades con el fin de establecer las estrategias de aprendizaje más apropiadas para llegar a superarlas,disponer del conocimiento sobre los distintos esquemas de actuación existentes con relación al problema, y saber seleccionar el esquema o los esquemas de actuación más apropiados para resolverlo”.


L’objectiu de l’avaluació consisteix en saber el grau d’aprenentatge que ha obtingut l’alumne i saber si es capaç de posar-ho en pràctica.


Per a poder intervenir en una situació-problema l’alumna haurà de fer una sèrie d’activitats que es correspondrà amb els indicadors d’èxit que representen un anàlisi de la competència per conèixer el grau de domini d’aquesta.


Una estratègia per conèixer el grau de coneixement és una pregunta molt simple.


Per saber el grau d’aprenentatge d’uns continguts conceptuals cal resoldre conflictes a partir de l’ús dels conceptes.


Pel que fa als procediments cal que puguin comprovar la seva funcionalitat.


Per avaluar actituds cal observar sistemàticament opinions i actuacions en activitats globals, excursions,...


Per finalitzar en Zabala ens diu que per saber el procediment de l’alumne al llarg del curs cal fer un seguiment que ens faciliti informació constantment sobre com són de competents.


Altra persona que també ens parla de l’avaluació és na Neus Sanmartí. Ella afirma que és el motor de l’aprenentatge ja que el condiciona.Com que encara segueix la tradició , l’avaluació s’ha de renovar i canviar. Per tant, per a ella hi ha dos tipus : la que es basa amb una nota per classificar, seleccionar o sanció , i la que es basa amb l’esforç i amb tots els procediments de l’alumne. En el model tradicional la tècnica era l’examen. En el model del futur una tècnica pot ser una rúbrica(transparent , informativa i personal.
Ella també ens diu que hi ha altes dos tipus d’avaluació la formativa ( per part del mestre ) i la formadora ( pròpia de l’alumne que es capaç de regular el seu aprenentatge).


I això es tot. Que us ha aparegut? Interessant ,cert? A mi també. A més hi estic molt d’acord amb na Neus. Malgrat que ella distingeix dos tipus , quin creieu que es duu més a terme? Resposta molt clara no? Sí, una avaluació que es basa amb una nota per classificar , seleccionar o sancionar. Encara estem amb el model tradicional encara que poc a poc i començant primer de tot per infantil , hi ha algunes escoles que ho estan intentant canviar. Passem de formar de manera propedèutica a formar de manera integradora.
El nou futur educatiu es tracta de ser competent, resoldre els dubtes que ens pugui plantejar la vida real.De la capacitat de resoldre problemes nous.I per avaluar una competència ens haurem de centrar en si es capaç de resoldre de manera més eficaç possible un problema de la vida quotidiana.


Per a més informació us recomano aquestes pàgines :


http://competentes.wordpress.com/2009/05/21/com-avaluar-per-competencies/


http://catalapuntcat.blogspot.com/2010/02/lavaluacio-amb-rubriques.html




A més us deixo uns vídeos :





Per finalitzar comentaré breument una entrada del bloc d’Adarve : Diagnóstico inútil.


El tema del que tracta és exactament aquest. Als nostres dies predomina un model d’avaluar de manera selectiva, amb notes del 1 al 10. En un examen, en les notes de final de trimestre, et posen un simple nombre,però com sabem el que signifiquen? Ara resulta que som esbrinadors? No. El que fa falta no és simplement posar una grafia perquè al cap i a la fi si no ens diuen un perquè , és el que interpretem: Una grafia. El que necessitem és el perquè d’aquella grafia, saber el seu significat per a poder millorar uns aspectes. Com aconseguir-ho? Per exemple amb una rúbrica. Així ens permet fixar-nos amb el que ens hem errat i millorar.
L’exemple del metge i el pacient és molt clar per explicar-ho. Què passa? El metge sí, ha assolit uns continguts , el més segur que per memorització( fet que en un moment determinat farà que no se’n recordi), i tan sols sap dir-li al pacient que està malalt ,però... el que l’interessa al pacient no és saber tan sols el més bàsic que segur que ell amb com se sent ja sap que està malament , sinó que vol saber el que és el que li passa i com fer per recuperar-se.I el metge que fa? Repetir el mateix ( repetir contingut=memorització=model antic,propedèutic ).Què li passa al metge? No sap dir un perquè.
I el més trist és que això , pot ser no de mode tan exagerat, passa als nostres dies en diferents àmbits.


Foto de :

lunes, 21 de noviembre de 2011

Parlem de competències...

Després d'uns dies de “relax” pel que fa al bloc, toca de nou una entrada.

Avui parlaré de competències i per introduir aquest tema us deixaré ara , al començament de l'entrada, uns vídeos. Així,a l'hora de llegir el meu text tindreu alguna que altra idea i ho entendreu millor. El primer vídeo parla sobre una videoconferència que va donar n'Antoni Zabala sobre les competències a Andorra i el segon, és un vídeo que han fet explicant les conferències que el trobo molt bé.

Antoni Zabala( no em deixa posar-lo al bloc així que us deixo l'enllaç )

http://www.youtube.com/watch?v=3dbyQtZhnqA

Vídeo sobre Competències




Ara sí,em toca a mi parlar sobre competències.

Per a parlar d'elles m'he basat en el llibre d'en Zabala , 11 ideas clave Como aprender y enseñar competencias. Zabala és l'escriptor d'aquest llibre juntament amb na Laia Arnau.Ell és llicenciat en filosofia i ciències de l'educació. A més ha col·laborat amb el ministeri en moments molt importants de la LOGSE.

Primer de tot per començar a parlar de competències, de com aprendre i ensenyar em de saber el que és una competència. Per aquest motiu partiré de la seva definició i al llarg del meu escrit aniré polint-la.

Què enteneu vosaltres per competència?
Segur que quasi tots l'associau al món de les empreses. Doncs bé prové d'allí. En una empresa parlaven de competències quan les persones amb títols no sabien resoldre problemes però altres que no en tenien sí. Llavors una competència és la capacitat de resoldre problemes nous.

Dit això , ara ens preguntarem perquè em d'ensenyar?
Per educar enlloc d'instruir i formar a les persones.
El que em aprés al llarg de la història és a ensenyar de manera propedèutica, amb una finalitat que és per exemple, a ensenyar als de primària a estar preparats per a passar a secundària.

Però a fer exposicions us han ensenyat mai?
A mi no. I això que sóc de 1992.Vull dir que respecte a abans l'educació ha millorat , però mirau, necessita més canvis.

Com és això?
Perquè no hi ha cap examen, cap prova que hagin de superar respecte a parlar oralment.
El model que tenim d'ensenyar és d'anar superant estadis,com una mena de joc de “mario bross”.

Quan ens han mostrat que el que és més important tenir el coneixement sobre allò que hem après ?
Mai.

Altra funció de l'escola ha estat el d'anar formant als alumnes segons les seves capacitats,és a dir, de forma seleccionada per a formar futurs acadèmics.
Com ja he començat a dir abans, el que es volia era anar formant els alumnes cap a anar a l'universitat, anar formant per a què tinguessin un futur acadèmic.
Respecte això , penseu. Avui en dia , per exemple , els fontaners,electricistes,etc no han estudiat cap carrera per ser-ho , però això vol dir que no siguin importants? Clar que no! Imaginau-vos en ple hivern a Astúries , un dia que neva molt , estar a casa amb l'estufa mateix rompuda i sense cap altre aparell o sens xemeneia per poder escalfar-nos. Veritat que no podríem estar-hi així moltes hores? Doncs per això fan falta.

Al llarg dels anys ens hem dedicat a formar futurs universitaris,però als nostres dies ja no tan sols són importants els títols universitaris, sinó el formar als ciutadans i ciutadanes,és a dir,una formació integral de les persones.

Aquest és , per tant , l'objectiu de l'escola , formar a les persones per a la vida amb totes les seves competències. Així, el que ha de fer l'escola no és seleccionar sinó orientar als alumnes en funció de les seves habilitats.
No obstant això, una escola que pretén una formació integral i orientativa és una escola utópica ja que, com diu en Zabala en una de les seves conferències sobre el seu llibre,”ens marca el camí que em de seguir per anar creixent cap a una mateixa direcció”.

Amb això podem dir que l'objecte d'estudi del model propedèutic i selectiu és el coneixement d'unes matèries concretes i que l'objecte d'estudi del model utòpic és la competència, és a dir, resoldre els dubtes que ens planteja la vida.

I que em de fer,saber per ser competent?
Per ser competent em de saber uns continguts,uns procediments i tenir una sèrie d'actituds.
És competent aquell que sap donar respostes a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat. Per mitjà d'actituds,habilitats i coneixements tot donat al mateix temps i de forma integrada.
Malgrat que fins als nostres dies el que ha predominat ha set els coneixements.

A més d'això, una persona competent ha de ser capaç de resoldre situacions i problemes que es produesquin en un context determinat.
Quan s'ens desenvolupa un conflicte o situació em d'analitzar, seleccionar una de les possibles solucions i aplicar el que considerem que és el millor fins a arribar a dominar-ho.
També cal recordar que haurem d'actuar de forma flexible i estratègica.

Per a saber fer em de començar a fer i fer-ho tants de cops com ho necessiti.
Per aprendre una competència necessitem un model ,saber qui ensenya aquest model i posar-ho en pràctica.
Per reforçar aquest ensenyament em d'utilitzar un aprenentatge entre iguals,és a dir fer una organització de l'aula on treballin en grups de diferents nivells i ajudes. Això en Zabala ho reflexa amb l'exemple de que per aprendre a ballar em de ballar.
Jo estic totalment d'acord amb aquesta idea ja que seguint amb l'exemple,jo que porto uns anys ballant en una acadèmia puc afirmar que he aprés a ballar ballant. Anant a classes on havia una ballarina professional ( un model ) que m'ensenyava i jo he aconseguit ballar fent-ho.

"S'aprén a ballar, ballant..." Zabala
Foto pròpia.

D'aquesta manera, les competències impliquen models,exercitació i reflexió sobre el que faig i puc arribar a fer. A més de memorització i comprensió. I tot això donat alhora.

Quines són les característiques de les competències?
Una d'elles és la funcionalitat, em de saber perquè aprenem allò que aprenem. Per això un dels principis del que em de partir en totes les unitats didàctiques és de les situacions de la realitat on es pugui explicar el perquè ha passat.

Altra funció és la d'analitzar situacions complexes , és a dir, plantejar problemes que resulti als alumnes difícils de solucionar i per tant, ells hagin de cercar també informació.

Altra principi és que em de proposar als nens textos complexos que per entendre'ls hagin de partir d'ells.

Quin problema ens produeixen les competències?
És el de com ensenyar i no el de ensenyar més contingut com hem fet fins ara.

Hi ha que millorar el model que tenim ,però... com ho podem fer?
Em d'ensenyar més disciplines per poder entendre la vida i em de saber-les relacionar.

Per aprendre una competència em d'ensenyar des de un enfocament globalitzador , és a dir, partir sempre de situacions reals.


I aquí acaba la nostra definició completa de la paraula competència. Per a un breu resum d'això i per entendre-ho tot millor uns deixo una pàgina que acabo de cercar que està prou bé :

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=28

També un deixo un bloc que acabo de trobar on l'autora ha publicat uns vídeos a les seves entrades que m'agraden molt :

http://cancantocompetencies.blogspot.com/

A més a més us deixo l'entrada d'un bloc que acabo de llegir que el va recomanar el bloc de Discentia en una de les seves entrades. Tracta sobre l'utopia. I estic totalment d'acord. Per poder fer camí necessitam també ajuda política.No basta tan sols amb els mestres que diguin em d'avançar sinó posar-ho en pràctica i començar a actuar. Intentem millorar la política educativa.A més el comentari que han fet sobre l'entrada també m'agrada molt.

http://www.xarxatic.com/de-utopias-y-realidades-educativas/

Per finalitzar us deixo una imatge i el vídeo de la cançó " no puc parar " de 4 de copes. ( Cançó del Lipdub i a més són de la meva illa, Formentera.

Importa més seguir tots la mateixa direcció que arribar al lloc uns pocs.Foto de :  http://www.flickr.com/photos/txupete/453838468/sizes/m/in/photostream/




lunes, 7 de noviembre de 2011

Una entrada diferent...

Algun setmana podríem fer una entrada diferent no? I quina setmana millor que aquesta! Què perquè ho dic? Doncs, perquè ja que només hem fet un dia de classe degut al pont i per no deixar el tema sense acabar ,doncs vam pensar deixar-ho per la pròxima i aprofitar aquesta per fer un petit agraïment.

Primer de tot us preguntareu per a qui va dirigit. Doncs, va dirigit a la nostra tutora,GemmaTur Ferrer y a Kuentalibros.

A Gemma,m’agradaria agrair-li el fet de endinsar-nos en aquest nou món que permet que els més petits aprenguin d’altre mode que és el que realment els permetrà caminar pel nou futur,encara que hi ha que recordar que el passat educatiu també té les seves avantatges. Vull dir, no hi ha que abandonar el passat , ni centrar-te en el futur, hi ha que gaudir del present.Gràcies a ella podrem aconseguir que l’educació millori,granet a granet s’aconsegueix un bon dinar ! No importa els obstacles que haguem de superar si ho fem tots junts i tenim la possibilitat d’arribar a la meta. D’això totes les de classe ens em assabentat. Estimada Gemma, estàs aconseguint el que et proposes, i per això has d’estar ben orgullosa. Reps agraïments pel teu treball i el teu missatge de transformar l’educació està arribant a tothom. ENHORABONA!

Gràcies a na Gemma, el nostre treball ha arribat fins Kuentalibros. Què és això us preguntareu i com és que ha arribat fins allí... Bé,bé ara us informo:

Ella ens va dir que havíem d’obrir-nos dos contes de bloc,i fer una presentació a cadascuna, una anomenada el bloc del primer curs de...( el nostre nom) i l’altre anomenada, l’eportafoli de...(el nostre nom). En el del primer curs em d’escriure cada setmana el que hem fet a classe i a l’altre només em d’escriure quan ella ens indiqui. Cada setmana escriguem en el bloc del primer curs el que hem donat aquella setmana a Bases didàctiques i disseny curricular.

La setmana passada vam haver d’escriure com sempre en aquell bloc i a més havíem d’escriure en el bloc de l’eportafoli. Què havíem de posar al de l’esportafoli? Doncs una opinió que havíem fet la setmana d’abans i se’l vam entregar, sobre el llibre Va de mestres i a més un vídeo realitzat per grups ( les meves companyes són Alicia Costa i Eva Torres) sobre quin tipus de mestra ens agradaria ser . La veritat és que els vídeos de totes van estar molt bé i ens vam divertir molt! Tot això ho vam posar al bloc de l’eportafoli a més d’una petita reflexió sobre el treball. A na Gemma li va agradar tant que va decidir posar-ho a un dels seus blocs i a més a més va enviar-ho a un bloc per a què ho pengés també si li agradava.Quin era aquest bloc? Sí, molt bé ho heu esbrinat, era el de Kuentalibros.

Per aquest motiu vull donar les gràcies a part de na Gemma per aquesta oportunitat que ens plena d’emoció a totes , a Kuentalibros.

Gràcies a Kuentalibros perquè ens plau molt a totes que un bloc d’aquesta categoria,ja que és prou conegut i d’una gran qualitat,publiqui els treballs d’unes futures mestres que encara estan començant a tastar el camí cap al seu futur d’ací a uns quants anys, el de mestra d’educació infantil.Esperem seguir avançant i poder seguir creant treballs que mereixin una publicació en llocs com aquest i fer treballs molt millor, perquè no tan sols, aprenem que és el que volem sinó que a més a més amb el treball ens portem alegries i il·lusions com aquestes.

Pot ser mai podré agrair-vos tot això ,però al meu parèixer una forma d’agrair és continuar així i sobretot millorant.

 Com diu un refrany : "Uno puede devolver un préstamo de oro, pero está en deuda de por vida con aquellos que son amables."

Per últim agraeixo a les meves companyes perquè sempre mostren la seva ajuda,són comprensibles,ens donen diverses opinions,són agradables i mostren empatia.

I com no, donar les gràcies a qui llegeixin el meu bloc,encara que ara no ho llegeixi quasi ningú,espero que això canvi, i perdó per alguna errada que pugui cometre tant ortogràfica com de coherència,cohesió o adequació,com he dit són els meus inicis i poc a poc aniré millorant.
Ja per acabar definitivament , ja que és una entrada especial, m'agradaria posar l'enllaç a una entrada de El Adarve. No comentaré res sobre ella.Llegir-la i comenteu o al menys reflexioneu sobre ella. Allò quan la vaig llegir fa unes setmanes em va causar molta emoció.Sóc una persona per així dir-ho molt "ñoña i romàntica",suposo que per aquest motiu cada cop que llegeixo "Juntos,pero no atados" m'emociono tant que em ploren els ulls, i veig que és preciós aquest escrit.M'encanta.

HO PROMETO!
Foto de : http://www.flickr.com/photos/vernhart/1574355240/sizes/m/in/photostream/



Foto pròpia.La poso ja que per a mí tot el que diu és cert i em fa pensar molt.






-Un vídeo interesant i motivador... :



-Una cançó que per a mi té molta raó,em motiva a apreciar tot el que em rodetja :