Edgar Morin:

" Kleist tenia molta raó : " El saber no ens torna ni millors ni més feliços".Però l'educació pot ajudar a ser millor i, si no feliços, ensenyar-nos a assumir la part prosaica i viure la part poètica de les nostres vides ".

lunes, 12 de diciembre de 2011

Educació infantil

"Me preocupa que tengan siempre presente que enseñar quiere decir mostrar. Mostrar no es adoctrinar, es dar información pero dando también, enseñando también, el método para entender, analizar, razonar y cuestionar esa información.
Si alguno de ustedes es un deficiente mental y cree en verdades reveladas, en dogmas religiosos o en doctrinas políticas sería saludable que se dedicara predicar en un templo o desde una tribuna.
Si por desgracia siguen en esto, traten de dejar las supersticiones en el pasillo, antes de entrar en el aula. No obliguen a sus alumnos a estudiar de memoria, eso no sirve. Lo que se impone por la fuerza es rechazado y en poco tiempo se olvida. Ningún chico será mejor por saber de memoria el año en que nació Cervantes. Póngase como meta enseñarles a pensar, a que duden, que se hagan preguntas. No los valoren por sus respuestas. Las respuestas no son la verdad, buscan una verdad que siempre será relativa.
Las mejores preguntas son las que se vienen repitiendo desde los filósofos griegos. Muchas son ya lugares comunes, pero no pierden vigencia: qué, cómo, dónde, cuándo, por qué. Si en esto admitimos, también, eso de que "la meta es el camino", como respuesta no nos sirve. Describe la tragedia de la vida, pero no la explica. Hay una misión o un mandato que quiero que cumplan. Es una misión que nadie les ha encomendado, pero que yo espero de ustedes, como maestros, se la impongan a sí mismos: despierten en sus alumnos el dolor de la lucidez. Sin piedad. Sin límites
".

(Pel·lícula : Lugares Comunes)
Uns dels objectius més important a l'escola és
aprendre a aprendre.Foto de:
http://www.flickr.com/photos/43587933@N07/4152251909/sizes/s/in/photostream/


L'Educació Infantil és l'etapa educativa que atén a nenes i nens des del naixement fins als sis anys amb la finalitat de contribuir al seu desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual. S'ordena en dos cicles: el primer comprèn fins als tres anys; el segon, que és gratuït, va des dels tres als sis anys d'edat.( Text tret del la web del Ministeri d’Educació ).


Al llarg dels anys ha estat ubicada ,administrativament ,a diferents departaments : Treball , Sanitat i Ensenyament. Això va ser així fins a la promulgació de la LOGSE a l’octubre de 1990. En ella s’establia en el tercer article, que en el l’educació infantil quedava inclosa en els ensenyaments de règim general del sistema educatiu, juntament amb l’educació primària , l’educació secundària , la formació professional i l’educació professional.


 Aquesta etapa presenta una sèrie de característiques :

-Caràcter no obligatori de l’etapa educativa. Comença a ser obligatòria l’escolarització a partir dels 5-6 anys. Malgrat això, als nostres dies hi ha quasi un 100% d’escolaritat a partir dels 3 anys. A pesar de no ser una etapa obligatòria es recomana que ja als 3 anys comencin a anar a escola perquè agafin el ritme d’independització ,estar amb companys i companyes, relacionar-se.

-Necessitat d’una col·laboració estreta amb les famílies. A mesura que van creixent els nins i nines , no es necessita tanta col·laboració per part de les famílies , però a l’educació infantil és fonamental per estar atents a les diferents necessitats que expressa i manifesta el nen d’aquestes edats. Cal que es posin d’acord en aspectes com hàbits alimentaris,els ritmes diaris, el control de les necessitats bàsiques,i puguin compartir pares,mares i mestres les angoixes,els dubtes,els interrogants que tenen al llarg del desenvolupament dels seus infants...Com exposa el llibre,Aprendre i ensenyar a l’educació infantil,d’Isabel Solé, del qual extrec la major part d’aquesta entrada , “ podríem dir que a l’escola bressol les mares i els pares n’han de ser part integral “.

- Equilibri entre etapa amb entitat pròpia i relació necessària amb les altres etapes educatives. Sempre s’ha de mantenir la coherència dins l’etapa i la coordinació amb les següents.

- Funció social i educativa al mateix temps. Funció social des de la incorporació de la dona al món laboral i també educativa superant la visió des d’una perspectiva assistencial .


Un cop donades les seves característiques veiem les finalitats d’elles :
- Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats tot respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes.
- Compensació de les desigualtats socials i culturals.
- Preparació per a un bon seguiment de l’escolaritat obligatòria.

Aquestes finalitats i característiques es troben en l’etapa de l’educació infantil dividida en dos cicles habitualment per la normativa que fa aquesta distinció:
El primer cicle(3mesos als 3 anys) :
-L’especificitat del primer any de vida. És el període on es produeixen els canvis més grans. Cal habituar a l’infant a unes rutines, hàbits d’higiene i alimentació. Cal tenir molta cura a l’hora de mostrar afecte cap a ell.
-L’efecte estructurador de la personalitat de les figures d’afecció (vincle d’afecció): A mesura que els infants es senten més segurs , es van atrevint a investigar contextos menys coneguts.
-El paper estructurador de la resolució de les necessitats d’alimentació i neteja: des de la dependència total fins a l’autonomia progressiva. Cal plantejar petits reptes fent així una intervenció progressiva sense forçar massa l’autonomia total.
-La necessitat de moviment i de joc: Els infants tenen la necessitat de moure`s es per això que cal que hagi moments de joc espontani i moments de joc amb ajuda d’un adult.
-La necessitat d’una relació estreta entre la família  l’escola.

Segon cicle(3anys als 6anys) :
-La classe de tres anys com a moment de transició entre els dos cicles. Aquesta classe ens serveix per adequar al nen als pròxims cursos. Ens adeqüem al seu ritme.
-El domini progressiu del llenguatge verbal que permet conèixer el món que els envolta. Es dediquen a preguntar i a explicar com a manera d’aprendre sobre el món que els envolta i que els desperta la curiositat.
-L’assoliment d’una gran autonomia en els hàbits personals (vestir, menjar, higiene personal).Acaben d’assolir aquest conceptes tot i que poden tenir algun comportament “infantil” del qual cap prestar molta atenció.
-La importància de la comunicació amb la família.

Criteris generals de l’actuació educativa a l’escola infantil :
-Fomentar l’autoconcepte i l’autoestima de l’infant.
-Ensenyar com a activitat compartida.
-Aprenentatge significatiu i globalització.
-Atenció a la diversitat.
-Importància de l’activitat lúdica.

Aquests criteris generals es poden concretar en aquestes situacions educatives principals :
-El joc.
-Les rutines.
-Les activitats col·lectives i les individuals.
-Les activitats de petit grup com els racons de joc o tallers.

Una de les característiques més principals que ha de fonamentar una mestra és el treball en equip per tal d’oferir un projecte educatiu coherent i que possibiliti un desenvolupament i un aprenentatge en una determinada direcció i amb una certa continuïtat. A més el treball en equip fonamenta les relacions personals.
Per projecte educatiu ens referim al Projecte curricular de centre :
Segons Antúnez :
-El concebem com una proposta integral que permet dirigir coherentment el procés d’intervenció educativa en una institució escolar.
-El PEC és un contracte que compromet i lliga tots els membres de la comunitat escolar amb una finalitat comuna.
-Pel que fa al seu contingut, el PEC és un instrument per a la gestió que, coherentment amb el context escolar, enumera i defineix els trets d’identitat del Centre, formula els objectius que pretén i expressa l’estructura organitzativa de la institució.

Per tant , i per concloure , l’educació infantil és l’etapa educativa que comprèn des de el naixement fins als 6 anys dividits en dos cicles : el primer comprèn dels 3 mesos als 3 anys (on els nens van a uns centres anomenats generalment, guarderies) i el segon, dels 3 anys als 6 ( aquests centres són les escoletes ).
La seva finalitat és la de contribuir al desenvolupament intelectual,físic,social i afectiu.
En aquestes dos cicles es fonamenta a més les manifestacions de la comunicació i el llenguatge,les pautes de convivència i les relacions socials i amb l’entorn.
Té un caràcter voluntari,és a dir, no és obligatòria l’assistència , però a Espanya  es dóna el cas de que a partir dels 3 anys ja hi ha quasi un 100% d’escolaritat.
Això vol dir que els pares i mares tenen una gran consideració cap als seus fills i filles perquè una escolaritat en aquesta edat permet que els infants tinguin un millor rendiment escolar en el futur.
Per aquest motiu es plantegen iniciatives com el Programa Educa 3 que fonamenta la creació de noves places educatives per a nens menors de 3 anys.
Tan aquesta iniciativa com ja escolaritzar el nen o nena amb 3 anys, em pareix molt bona opció ja que és un mode de que el nen aprengui per si sol a estar sense els pares , a estar amb els demés , a compartir , a respectar a altres persones , a comprendre... és com el pas , com una preparació bàsica,on aprendran el més bàsic i el que cal tenir ben assabentat per al seu futur acadèmic.

A continuació us parlo breument de dues entrades de blocs :
En la primera anomenada “recortes en educación” de El Adarve, ens parla sobre el que degut a la crisi han pensat fer per aturar-la. Sí, retallar en educació. Pensem un poc...una de les qüestions que s’estan plantejant és privatitzar l’educació. Primer de tot pensem si la culpa de la crisi és l’educació o si és la que ens proporcionarà la solució. Ens eduquen per a formar-nos adequadament per a un futur tan intel·lectualment com psicològicament. L’escola i l’institut  ens proporcionen les dues coses. Llavors... de veres creieu que ha d’haver-hi retalls? Si es privatitza el més segur és que la gent que pugui s’ho pugui permetre , pagarà el que calgui per a tenir escolaritzats als seus fills degut ha que en la nostra societat la importància de l’escola està molt clara en aquest aspecte. Però... i les persones pobres? Que no puguin permetre això?Que passarà amb elles? Doncs, que no podran accedir a tenir escolaritat . A més de no tenir sous , no podrà ni tenir l’opció a tenir-ne. Ho vegeu just? La veritat és que em pareix molt trist... Aquí és on poder ja observar un dels drets que més es vol aconseguir i que amb això l’incomplim : l’ igualtat.
La segona entrada anomenada “mis propuestas educativas “ ens parla sobre , com diu el títol , les propostes educatives que proposa l’autor del bloc anomenat Discentia, en Pedro Villarrubia. D’ella,destacaré la proposta que més m’agrada :
La distribución de tiempos educativos no se hará por materias o relojes, sino por proyectos, tareas y plazos naturales.”
Per finalitzar us deixo un vídeo que és la tercera part de tota una sèrie de vídeos que tracten sobre educació.



lunes, 5 de diciembre de 2011

Hi ha un bon currículum?

"Lo deseable en innovación educativa no consiste en que perfeccionemos tácticas para hacer progresar nuestra causa, sino en que mejoremos nuestra capacidad de someter a crítica nuestra práctica a la luz de nuestras creencias y a la luz de nuestra práctica".
(Stenhouse)
Començo la meva entrada amb aquella oració de dalt perquè os faixi reflexionar.
Avui parlarem sobre el currículum.
Primer anem a definir-lo ,però... això ja ens planteja algun que altre problema. S'han fet tantes definicions que inclús les podem agrupar en vàries corrents.
Malgrat això , el que sí sabem són els orígens :
Els orígens del concepte del currículum es troben en l’obra de Bobbit (1918), El currículum.
Definicions :
-Són els objectius que es marquen en una etapa educativa.
-És aquella sèrie de coses que els nens i joves han de fer i experimentar, a fi de desenvolupar les seves habilitats que els capacitin per decidir assumptes de la vida adulta (Franklin B, 1918) 
-Són totes les experiències, activitats, materials, mètodes d'ensenyament i altres mitjans emprats pel professor o tinguts en compte per ell en el sentit d'aconseguir les finalitats de l'educació (UNESCO, 1918).
-És un projecte educatiu que defineix: les finalitats, les metes i els objectius d'una acció educativa així com les formes, els mitjans i els instruments per avaluar que mesurada l'acció ha produït efecte. ( Hainaut L,1980). 
Altres conceptes de currículum :
-Segons Gimeno Sacristán (1989) hi ha cinc corrents:
Currículum que organitza coneixements.
Currículum que té unes intencions, uns objectius d’aprenentatge o uns resultats buscats del sistema educatiu.
Currículum que s’entén com una planificació sistemàtica i requereix definir objectius, continguts, metodologia i avaluació.
Currículum que es basa en el conjunt d’experiències de l'alumne i és a on neix el concepte del currículum ocult, ja que els alumnes viuen experiències d’aprenentatge que no han estat explicitades en el currículum.
Currículum com a solució de problemes. Aquest , es centra en la pràctica.
-Serafí Antúnez ho resumeix en tres vessants ben diferenciades:
Per alguns el currículum és el conjunt de coneixements que a l’alumnat ha de conèixer.
Per uns altres, el currículum s’entén bàsicament com una sèrie del resultats que es pretenen assolir mitjançant el procés educatiu.
Una altra concepció ben diferent és aquella que considera que currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola i a més ,el que aprenen que no està dictat pel currículum.
-Segons Gimeno(1985)
Els currículums són l’expressió del conflicte d’interessos i forces que graviten sobre el sistema educatiu en un moment determinat i podríem dir que expressen els valors dominants d’una societat i els fins que aquesta assigna a la institució escolar.
-Segons Coll (1987):
El currículum és el que hi ha entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l’acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules.

Com heu vist hi ha diverses definicions de currículum ,però quina és la que ens marca la llei? Doncs aquí ho teniu :
A Espanya, la LOGSE impulsa un nou concepte de currículum que es manté amb la LOE.
La LOE defineix el currículum com el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la llei.
  
I nosaltres, les mestres/els mestres del futur... amb quina definició ens quedem?
 Els futurs mestres , com també ho considera Solé en el seu llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil , podem dir que els currículums són el conjunt de coneixements culturals que els polítics i especialistes en educació tracten i acorden que cal dur a terme a l'escola per formar a les persones del futur.
També podem dir que el currículum oficial del nostre país pretén proporcionar informacions concretes sobre què,com i quan cal ensenyar i evaluar.

Com creiem nosaltres que ha de ser un currículum ?
Doncs bé , l'elaboració de currículums comporta que els i les professionals que hi intervenen ( persones de l'Administració educativa fins als,les mestres ) puguen aportar i prendre diferents decisions sobre què treballar a l'escola.

Una vegada hem dit les diferents definicions, anem a parlar sobre les diverses fonts del currículum , d'acord amb Coll (1986) :
-L'anàlisi sociocultural : Tenint en compte el context social en què ens situem, ens dóna informacions sobre els aspectes més importants que cal ensenyar.
-L'anàlisi psicològica : Ens proporciona informacions sobre les característiques dels nens en les diverses etapes i dels processos d'aprenentatge que han de fer ( Piaget ).
-L'anàlisi disciplinària : ens informa sobre el coneixement que ens ofereix cada disciplina i ens ajuda a comprendre-la.
-L'anàlisi pedagògica : ens proporciona informació sobre quines són les situacions de pràtica educativa que permeten un aprenentatge millor.
I a més de les fonts...quines característiques  té?
-La seva funció en una etapa no és obligatòria. Això significa que tots els aspectes que es proposen han de ser orientatius i no prescriptius.
-Model curricular únic en totes les etapes educatives. Els professors de secundària,els mestres de primària i els mestres i educadors d'infantil es refereixen tots a una mateixa estructura i als components del currículum partint d'una mateixa concepció i llenguatge.
-L'adopció d'un model curricular obert i flexible. Això ens permet ens permet adequar millor el currículum al context, fonamenta la creativitat per part dels mestres,,possibilita el respecte a les diferències individuals i permet als equips de professorat prendre decisions i portar-les a terme. Però, requereix un esforç i un nivell de formació del professorat molt alt i pot comportar diferències prou grans entre els centres educatius d'una mateixa zona geogràfica.
-En el currículum trobem diferents nivells de concreció degut a que en Espanya hi ha un currículum obert:
El primer nivell es concreta en el disseny curricular creat per l’Administració educativa (Ministeri d’Educació i Ciència o departaments d’Ensenyament dels governs autònoms).
El segon es concreta en el Projecte curricular de centre i que elabora el claustre del centre.
 I el tercer,s’explicita en les programacions d’aula que s’encarrega de fer el professorat d’aula.

A més, el currículum presenta una sèrie d’elements :
-Continguts : són tots els aspectes que els infants han de conèixer,saber fer o bé saber com s’han de comportar. S’ordenen i s’organitzen entorn d’àrees. Es divideixen en fets,conceptes i principis,procediments i, en actituds,valors i normes.
-Objectius : els objectius generals són les capacitats que han de dominar els infants en acabar una etapa o cicle. Els objectius didàctics són les capacitats que defineixen el grau i tipus d’aprenentatge que es pretén assolir en la posada en pràctica d’una seqüència didàctica.
-Metodologia: enfocament globalitzador.
-Avaluació: inicial, processual i continua, individualitzada, formativa, final i sumativa, criterial i no normativa.
-Incorporació d’un nou element: les competències bàsiques.

També cal recordar que existeix el currículum ocult. A continuació un deixo una pàgina on hi ha una gravació que parla d’ell :

Un cop entès el currículum educatiu i tot el que implica anem a fixar-nos el que diuen alguns mestres sobre ell en el seu bloc :
Un d’ells és el bloc de Joselu. D’ell vull destacar aquesta oració :
“No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa”
Hi estic totalment d’acord. En la seva entrada al final es planteja una mena de debat ja que ell va voler comentar els blocs de dos companys i va opinar que els dos tenien part de raó. Un d’ells , en José Luis Castillo va dir que per ell, el currículum és una eina i no un objectiu. Jo opino el mateix , malgrat que això ,sí que es cert, també pot plantejar conflicte. Opino que si hem de seguir el currículum , el mestre es basa en aconseguir que tot estigui donat per a una data dictada en comptes de fixar-se en que si els alumnes ho han assolit i entès com cal. Per això , jo també crec que no ha de ser un objectiu, una meta que aconseguir sinó una mena d’ajuda per aconseguir que els nens i nenes aprenguin .
Altre mestre és en Felipe Zayas. Del seu bloc ressaltaré el següent :
“El problema[…] está, en definitiva, en el desenfoque de nuestros afanes: quizá dedicamos mucho tiempo a buscar el modo de transmitir conocimientos que en sí mismos no tienen ya demasiado sentido, en vez de dedicar tiempo y energías a tratar de traducir las prescripciones del currículo en formas de trabajo que conduzcan al aprendizaje de destrezas lingüístico-comunicativas.”
Ell també té raó. El problema potser no tan sols és del currículum sinó de la nostra manera d’interpretar-lo. Si fem del llibre de text , el currículum , és allí on fallem.
L’últim que us deixo , i com quasi sempre faig, és una entrada del bloc de El Adarve.
Sempre les comento ,però aquest cop , i del mateix mode que ell tanca el seu post, us deixo el tros que resumeix i ho diu tot del currículum ocult i del que tracta aquest post:
“Las palabras de Winston Churchill resumen a la perfección estas líneas: “Me encanta aprender, pero me horroriza que me enseñen”. Claro, si en la enseñanza domina la memorización, el aburrimiento, la competitividad y las comparaciones odiosas.”
Per finalitzar , contestaré la pregunta de la meva entrada amb la següent resposta donada per Gimeno "al sistema educatiu, uns estudien l’educació, altres decideixen l’educació i altres la realitzen".

El nostre currículum necessita una sèrie de modificacions.
Foto de : http://www.flickr.com/photos/patextremadura/4681087857/sizes/m/in/photostream/

Per últim i per a més informació … :
http://www.monografias.com/trabajos34/mirada-al-curriculum/mirada-al-curriculum.shtml
http://didactica2004.galeon.com/cvitae969421.html

viernes, 25 de noviembre de 2011

Parlem d'avaluació...

“El hoy es cuanto tenemos,
el pasado cuanto tuvimos
y el futuro cuanto tendremos”

Avui començo la meva entrada del bloc amb aquesta oració. El per què? Doncs perquè ja és hora de pensar en el futur educatiu.
L’entrada passada anava centrada en què eren les competències i l’entrada d’avui anirà centrada en com avaluem aquestes competències.
Com l’altre entrada, també em basaré amb el llibre d’en Zabala i Arnau anomenat “11 ideas claves cómo aprender y enseñar competencias”.

Primer definirem la paraula avaluació :

L’avaluació o avaluació educativa és, dins el context educatiu, un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per tal de prendre decisions. Com a activitat que té com una de les seves característiques més visibles el formular un judici de valor, per tal cosa s'utilitzen una sèrie de tècniques de mesura. La finalitat última de l'avaluació és la de ser una ferramenta per a prendre decisions, i aquest motiu és el que li dóna la seva importància. (Extret de Viquipèdia ).


Com ens diu Zabala, saber el coneixement que ha adquirit l’alumne d’una competència és molt complex degut a que s’ha de partir de situacions on ens creïn un problema en situacions reals i disposar dels mitjans d’avaluació necessaris per a cadascun dels components de la competència.


L’avaluació a l’escola s’ha de dirigir no tan sols als resultats de l’alumne sinó també a les activitats que duu a terme el mestre, les experiències de l’alumne i els continguts de l’aprenentatge.


Fins als nostres dies encara ens deixem guiar per l’història de l’ensenyament, pel caràcter selectiu de l’escola. Així, són les proves de selectivitat les que condicionen a la resta, de forma que el que interessa (els continguts que interessen ensenyar) ensenyar és el que cal per superar aquestes proves. A més, aquests continguts s’avaluen com antigament , és a dir, amb el mateix sistema,una prova escrita amb un temps limitat,deixant d’aquesta manera altres aspectes molt importants sense observar.


Tipologies d’avalució (Escamilla, 2009) :


Atenent a la finalitat :


-Diagnòstic : Per saber els coneixements previs que té l’alumne abans d’iniciar el curs i així poder programar les classes adequadament.
-Sumativa : Per saber tot el coneixement que ha adquirit l’alumne al llarg del curs , des de el seu inici fins al resultat final.
-Formativa : Vol orientar la formació de l’alumne a més de regular i poder corregir el seu desenvolupament a l’hora de buscar informació.


Atenent al moment de la seva aplicació :


-Inicial : Coincideix amb l’inici del procés d’aprenentatge.
-Final : Coincideix amb el procés d’aprenentatge acabat per comprovar si s’han obtingut uns objectius.
-Processual : S’observa el funcionament,el desenvolupament d’un objecte al llarg d’un període determinat fixat.


Segons el seu àmbit d’extensió :


-Parcial : Es centra en l’estudi de determinats conceptes.
-Global : Es centra a englobar aspectes importants d’un conjunt .


Segons el grau de relació amb l’avaluador :


-Externa : L’avaluador no participa en el nostre entorn d’aprenentatge .Exemple : PISA
-Interna : L’avaluador participa en el nostre entorn d’aprenentatge. S’inclou l’autoavaluació ( avaluar-me a mi mateix),heteroavaluació (algú avalua la feina d’un altre) i coavaluació ( on hi ha autoavaluació i heteroavaluació).


Segons el criteri de comparació :


-Criterial : Té en compte un criteri predefinit.
-Normativa : La mitjana del grup és el que determina el patró del qual avaluar el nivell de cadascú.
-Inclusiva : Està adaptant el procés d’aprenentatge al nivell de cadascú.


La finalitat de l’avaluació és comprovar si s’han assolit bé les competències bàsiques.L’avaluació és un mitjà per a l’ensenyament.




L’avaluació de competències s’ha de realitzar en el mateix moment en que es planteja una circumstancia que ens exigeixi ser competent( em de partir d’una situació real).
Si volem formar per competències , haurem de fer un exercici de prospecció(pensar amb problemes que al llarg de la vida es poden plantejar als alumnes) i formar-los amb la intenció de que en un futur siguin capaços d’afrontar-los de la millor manera possible.Per aquest motiu, l’objectiu d’avaluar les competències és conèixer si l’alumne és capaç d’aconseguir enfrontar-se a situacions problemàtiques de la vida quotidiana.


Per a ser competents haurem de partir de situacions que puguin assemblar-se a les de la vida del dia a dia.


Com diu en Zabala “ El objetivo debe ser evaluar para ayudar al alumno a que mejore el dominio de una competencia determinada,por lo que es necesario : conocer cuáles son sus dificultades con el fin de establecer las estrategias de aprendizaje más apropiadas para llegar a superarlas,disponer del conocimiento sobre los distintos esquemas de actuación existentes con relación al problema, y saber seleccionar el esquema o los esquemas de actuación más apropiados para resolverlo”.


L’objectiu de l’avaluació consisteix en saber el grau d’aprenentatge que ha obtingut l’alumne i saber si es capaç de posar-ho en pràctica.


Per a poder intervenir en una situació-problema l’alumna haurà de fer una sèrie d’activitats que es correspondrà amb els indicadors d’èxit que representen un anàlisi de la competència per conèixer el grau de domini d’aquesta.


Una estratègia per conèixer el grau de coneixement és una pregunta molt simple.


Per saber el grau d’aprenentatge d’uns continguts conceptuals cal resoldre conflictes a partir de l’ús dels conceptes.


Pel que fa als procediments cal que puguin comprovar la seva funcionalitat.


Per avaluar actituds cal observar sistemàticament opinions i actuacions en activitats globals, excursions,...


Per finalitzar en Zabala ens diu que per saber el procediment de l’alumne al llarg del curs cal fer un seguiment que ens faciliti informació constantment sobre com són de competents.


Altra persona que també ens parla de l’avaluació és na Neus Sanmartí. Ella afirma que és el motor de l’aprenentatge ja que el condiciona.Com que encara segueix la tradició , l’avaluació s’ha de renovar i canviar. Per tant, per a ella hi ha dos tipus : la que es basa amb una nota per classificar, seleccionar o sanció , i la que es basa amb l’esforç i amb tots els procediments de l’alumne. En el model tradicional la tècnica era l’examen. En el model del futur una tècnica pot ser una rúbrica(transparent , informativa i personal.
Ella també ens diu que hi ha altes dos tipus d’avaluació la formativa ( per part del mestre ) i la formadora ( pròpia de l’alumne que es capaç de regular el seu aprenentatge).


I això es tot. Que us ha aparegut? Interessant ,cert? A mi també. A més hi estic molt d’acord amb na Neus. Malgrat que ella distingeix dos tipus , quin creieu que es duu més a terme? Resposta molt clara no? Sí, una avaluació que es basa amb una nota per classificar , seleccionar o sancionar. Encara estem amb el model tradicional encara que poc a poc i començant primer de tot per infantil , hi ha algunes escoles que ho estan intentant canviar. Passem de formar de manera propedèutica a formar de manera integradora.
El nou futur educatiu es tracta de ser competent, resoldre els dubtes que ens pugui plantejar la vida real.De la capacitat de resoldre problemes nous.I per avaluar una competència ens haurem de centrar en si es capaç de resoldre de manera més eficaç possible un problema de la vida quotidiana.


Per a més informació us recomano aquestes pàgines :


http://competentes.wordpress.com/2009/05/21/com-avaluar-per-competencies/


http://catalapuntcat.blogspot.com/2010/02/lavaluacio-amb-rubriques.html




A més us deixo uns vídeos :





Per finalitzar comentaré breument una entrada del bloc d’Adarve : Diagnóstico inútil.


El tema del que tracta és exactament aquest. Als nostres dies predomina un model d’avaluar de manera selectiva, amb notes del 1 al 10. En un examen, en les notes de final de trimestre, et posen un simple nombre,però com sabem el que signifiquen? Ara resulta que som esbrinadors? No. El que fa falta no és simplement posar una grafia perquè al cap i a la fi si no ens diuen un perquè , és el que interpretem: Una grafia. El que necessitem és el perquè d’aquella grafia, saber el seu significat per a poder millorar uns aspectes. Com aconseguir-ho? Per exemple amb una rúbrica. Així ens permet fixar-nos amb el que ens hem errat i millorar.
L’exemple del metge i el pacient és molt clar per explicar-ho. Què passa? El metge sí, ha assolit uns continguts , el més segur que per memorització( fet que en un moment determinat farà que no se’n recordi), i tan sols sap dir-li al pacient que està malalt ,però... el que l’interessa al pacient no és saber tan sols el més bàsic que segur que ell amb com se sent ja sap que està malament , sinó que vol saber el que és el que li passa i com fer per recuperar-se.I el metge que fa? Repetir el mateix ( repetir contingut=memorització=model antic,propedèutic ).Què li passa al metge? No sap dir un perquè.
I el més trist és que això , pot ser no de mode tan exagerat, passa als nostres dies en diferents àmbits.


Foto de :

lunes, 21 de noviembre de 2011

Parlem de competències...

Després d'uns dies de “relax” pel que fa al bloc, toca de nou una entrada.

Avui parlaré de competències i per introduir aquest tema us deixaré ara , al començament de l'entrada, uns vídeos. Així,a l'hora de llegir el meu text tindreu alguna que altra idea i ho entendreu millor. El primer vídeo parla sobre una videoconferència que va donar n'Antoni Zabala sobre les competències a Andorra i el segon, és un vídeo que han fet explicant les conferències que el trobo molt bé.

Antoni Zabala( no em deixa posar-lo al bloc així que us deixo l'enllaç )

http://www.youtube.com/watch?v=3dbyQtZhnqA

Vídeo sobre Competències




Ara sí,em toca a mi parlar sobre competències.

Per a parlar d'elles m'he basat en el llibre d'en Zabala , 11 ideas clave Como aprender y enseñar competencias. Zabala és l'escriptor d'aquest llibre juntament amb na Laia Arnau.Ell és llicenciat en filosofia i ciències de l'educació. A més ha col·laborat amb el ministeri en moments molt importants de la LOGSE.

Primer de tot per començar a parlar de competències, de com aprendre i ensenyar em de saber el que és una competència. Per aquest motiu partiré de la seva definició i al llarg del meu escrit aniré polint-la.

Què enteneu vosaltres per competència?
Segur que quasi tots l'associau al món de les empreses. Doncs bé prové d'allí. En una empresa parlaven de competències quan les persones amb títols no sabien resoldre problemes però altres que no en tenien sí. Llavors una competència és la capacitat de resoldre problemes nous.

Dit això , ara ens preguntarem perquè em d'ensenyar?
Per educar enlloc d'instruir i formar a les persones.
El que em aprés al llarg de la història és a ensenyar de manera propedèutica, amb una finalitat que és per exemple, a ensenyar als de primària a estar preparats per a passar a secundària.

Però a fer exposicions us han ensenyat mai?
A mi no. I això que sóc de 1992.Vull dir que respecte a abans l'educació ha millorat , però mirau, necessita més canvis.

Com és això?
Perquè no hi ha cap examen, cap prova que hagin de superar respecte a parlar oralment.
El model que tenim d'ensenyar és d'anar superant estadis,com una mena de joc de “mario bross”.

Quan ens han mostrat que el que és més important tenir el coneixement sobre allò que hem après ?
Mai.

Altra funció de l'escola ha estat el d'anar formant als alumnes segons les seves capacitats,és a dir, de forma seleccionada per a formar futurs acadèmics.
Com ja he començat a dir abans, el que es volia era anar formant els alumnes cap a anar a l'universitat, anar formant per a què tinguessin un futur acadèmic.
Respecte això , penseu. Avui en dia , per exemple , els fontaners,electricistes,etc no han estudiat cap carrera per ser-ho , però això vol dir que no siguin importants? Clar que no! Imaginau-vos en ple hivern a Astúries , un dia que neva molt , estar a casa amb l'estufa mateix rompuda i sense cap altre aparell o sens xemeneia per poder escalfar-nos. Veritat que no podríem estar-hi així moltes hores? Doncs per això fan falta.

Al llarg dels anys ens hem dedicat a formar futurs universitaris,però als nostres dies ja no tan sols són importants els títols universitaris, sinó el formar als ciutadans i ciutadanes,és a dir,una formació integral de les persones.

Aquest és , per tant , l'objectiu de l'escola , formar a les persones per a la vida amb totes les seves competències. Així, el que ha de fer l'escola no és seleccionar sinó orientar als alumnes en funció de les seves habilitats.
No obstant això, una escola que pretén una formació integral i orientativa és una escola utópica ja que, com diu en Zabala en una de les seves conferències sobre el seu llibre,”ens marca el camí que em de seguir per anar creixent cap a una mateixa direcció”.

Amb això podem dir que l'objecte d'estudi del model propedèutic i selectiu és el coneixement d'unes matèries concretes i que l'objecte d'estudi del model utòpic és la competència, és a dir, resoldre els dubtes que ens planteja la vida.

I que em de fer,saber per ser competent?
Per ser competent em de saber uns continguts,uns procediments i tenir una sèrie d'actituds.
És competent aquell que sap donar respostes a situacions diverses de forma eficaç en un context determinat. Per mitjà d'actituds,habilitats i coneixements tot donat al mateix temps i de forma integrada.
Malgrat que fins als nostres dies el que ha predominat ha set els coneixements.

A més d'això, una persona competent ha de ser capaç de resoldre situacions i problemes que es produesquin en un context determinat.
Quan s'ens desenvolupa un conflicte o situació em d'analitzar, seleccionar una de les possibles solucions i aplicar el que considerem que és el millor fins a arribar a dominar-ho.
També cal recordar que haurem d'actuar de forma flexible i estratègica.

Per a saber fer em de començar a fer i fer-ho tants de cops com ho necessiti.
Per aprendre una competència necessitem un model ,saber qui ensenya aquest model i posar-ho en pràctica.
Per reforçar aquest ensenyament em d'utilitzar un aprenentatge entre iguals,és a dir fer una organització de l'aula on treballin en grups de diferents nivells i ajudes. Això en Zabala ho reflexa amb l'exemple de que per aprendre a ballar em de ballar.
Jo estic totalment d'acord amb aquesta idea ja que seguint amb l'exemple,jo que porto uns anys ballant en una acadèmia puc afirmar que he aprés a ballar ballant. Anant a classes on havia una ballarina professional ( un model ) que m'ensenyava i jo he aconseguit ballar fent-ho.

"S'aprén a ballar, ballant..." Zabala
Foto pròpia.

D'aquesta manera, les competències impliquen models,exercitació i reflexió sobre el que faig i puc arribar a fer. A més de memorització i comprensió. I tot això donat alhora.

Quines són les característiques de les competències?
Una d'elles és la funcionalitat, em de saber perquè aprenem allò que aprenem. Per això un dels principis del que em de partir en totes les unitats didàctiques és de les situacions de la realitat on es pugui explicar el perquè ha passat.

Altra funció és la d'analitzar situacions complexes , és a dir, plantejar problemes que resulti als alumnes difícils de solucionar i per tant, ells hagin de cercar també informació.

Altra principi és que em de proposar als nens textos complexos que per entendre'ls hagin de partir d'ells.

Quin problema ens produeixen les competències?
És el de com ensenyar i no el de ensenyar més contingut com hem fet fins ara.

Hi ha que millorar el model que tenim ,però... com ho podem fer?
Em d'ensenyar més disciplines per poder entendre la vida i em de saber-les relacionar.

Per aprendre una competència em d'ensenyar des de un enfocament globalitzador , és a dir, partir sempre de situacions reals.


I aquí acaba la nostra definició completa de la paraula competència. Per a un breu resum d'això i per entendre-ho tot millor uns deixo una pàgina que acabo de cercar que està prou bé :

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=28

També un deixo un bloc que acabo de trobar on l'autora ha publicat uns vídeos a les seves entrades que m'agraden molt :

http://cancantocompetencies.blogspot.com/

A més a més us deixo l'entrada d'un bloc que acabo de llegir que el va recomanar el bloc de Discentia en una de les seves entrades. Tracta sobre l'utopia. I estic totalment d'acord. Per poder fer camí necessitam també ajuda política.No basta tan sols amb els mestres que diguin em d'avançar sinó posar-ho en pràctica i començar a actuar. Intentem millorar la política educativa.A més el comentari que han fet sobre l'entrada també m'agrada molt.

http://www.xarxatic.com/de-utopias-y-realidades-educativas/

Per finalitzar us deixo una imatge i el vídeo de la cançó " no puc parar " de 4 de copes. ( Cançó del Lipdub i a més són de la meva illa, Formentera.

Importa més seguir tots la mateixa direcció que arribar al lloc uns pocs.Foto de :  http://www.flickr.com/photos/txupete/453838468/sizes/m/in/photostream/